miércoles, 14 de noviembre de 2012

INFORME DE SÍNTESI



Quan vaig començar l’assignatura se’m feia difícil pensar que me’n sortiria, ja que, partia d’uns coneixements previs bastant escassos, tant en la teoria com en la pràctica sobre noves tecnologies; però poc a poc, a mesura que vas llegint articles, vas prenent contacte amb l’entorn virtual, vas practicant amb el cmaps,... te’n vas adonant que potser si que te’n sortiràs, tot i que el procés se’t faci costa amunt. És per tot això, que crec, que he experimentat força canvi conceptual, interrelacionant idees del mòdul, de l’article i del debat; i a continuació intentaré demostrar-ho.
Començo amb  la clarificació de conceptes de Ciència, Tècnica i Tecnologia. M’ha anat molt bé escriure i deixar clar la relació que hi ha entre ells, i posar un exemple per tal de veure el canvi mental que he aconseguit.
La Tecnologia es considerada com l’aplicació de tècniques recolzades en un cos teòric de coneixements, o més ben dit és una tècnica que aplica coneixements científics. A la vegada que cal tenir en compte el paper del tècnic (expert en l’aplicació de la tècnica); l’enginyer(l’expert en l’aplicació d’un disseny) i el tecnòleg (l’expert en l’elaboració de dissenys).
A tall  d’exemple, Copèrnic va ser el primer científic que va proposar, demostrar i defensar un model heliocèntric. A partir de coneixements científics i d’altres. 
I per d’altra banda, tenim a Galileu, el qual amb els seus coneixements científics va donar suport a la teoria de Copèrnic. Va fer un pas endavant i va fer ús de diferents tècniques que el van dur a la creació d’un telescopi. Així doncs  l’aplicació d’aquest telescopi va donar lloc a la tecnologia. Amb la qual van descobrir estrelles, cràters de la lluna, els quatre satèl·lits de Júpiter...
Una vegada aclarit aquests conceptes, he anat assimilant els continguts que han anat sortint al llarg del debat. Primer de tot he establert una relació amb el concepte de societat per després poder continuar establint interconnexions amb la resta de conceptes que han anat apareixent.
Gràcies al debat, i a la meva postura sociodeterminista, on en tot moment m’he sentit molt còmoda, he pogut modificar el meu model mental inicial. En un primer moment creia que el més important era el context i la cultura on es desenvolupava la tecnologia (per exemple, com es va demostrar al vídeo de las Cepas), però una vegada he conegut el concepte de teixit sense costures m’he adonat de que en el fons estic a favor d’una posició més neutral. On cal donar importància a la manipulació simultània de factors socials i elements tècnics.
Així doncs, estic d’acord amb les idees  del corrent de CTS, tal com diu Cabero,J. al mòdul 1 “no s’admet la independència de la tecnologia i la societat, ni la predominança d’una sobre una altra, sinó més aviat la seva interacció i influència conjunta”. En el mapa conceptual queda molt clar que tots estan interrelacionats i al mateix nivell.
I a partir d’aquí, em situo ja dins del meu àmbit de treball, com a mestra, i em centro en el concepte de TE. Inicialment pensava que la TE anava destinada a l’àmbit escolar, però després de tot el treball realitzat al llarg del debat veig que no afecta tan sols en aquest àmbit sinó que s’estén i es desenvolupa en diferents entorns professionals.

Així doncs, si tenim en compte que la TE aplicada a l’escola ofereix una sèrie d’avantatges com proporcionar una base concreta per al pensament conceptual; tenir un alt grau d'interès per als estudiants; fer que l’aprenentatge sigui més permanent; i oferir una experiència real que estimula l’activitat per part dels alumnes, crec que això es pot generalitzar a d’altres entorns, ja que és independent del mitjà i del nivell en que es desenvolupa l’acció formativa.

En definitiva, doncs, crec que el canvi conceptual es evident ja que partia d’unes idees inicials que s’han anat modificant al llarg de tot el procés, arribant a la conclusió de que les tecnologies repercuteixen en tots els àmbits de la nostra societat creant un acostament entre diferents cultures i grups socials.

MAPA CONCEPTUAL FINAL


domingo, 4 de noviembre de 2012

SÍNTESI DEL DEBAT




Abans de començar el debat ja  tens una lleugera idea de que no serà fàcil. Defensar una idea que pot ser no comparteixes o que creus que els dos bàndols poden tenir meitat de  raó, doncs resulta una mica complexe.
Cal dir que, des del meu punt de vista sociodeterminista, m’he sentit molt còmoda tant en l’aportació feta al  fil del leon dormido com al fil de l’aprendre fent.. M’he sentit molt a gust defensant unes idees, les quals m’han fet canviar una mica la meva visió del món educatiu. Estem vivint uns temps de canvis molt ràpids, on costa estar sempre al dia, però creus que hi has d’estar i t’hi esforces al màxim perquè la societat en la qual vivim t’ho exigeix constantment. Però quan acabes de visualitzar el vídeo de les CEPAS, reflexiones sobre si en el fons són necessaris o no tots aquests avenços, aquestes presses per saber fer anar més maquinetes i aquesta pressió en la qual et trobes immers sense adonar-te. Personalment, m’ha encantat aquesta filosofia d’educar.....i a demès es pot lligar molt bé amb una altra idea que també m’ha sorprès, la de Roger Schank. Potser no pel concepte en sí mateix, ja que ja el coneixia, sinó per com ho explica i per la contundència que posa en allò que diu, s'ho creu i és nota. És un clar defensor de “l'aprendre fent”, no cal utilitzar les millors tècniques per aprendre, però si que cal integrar el coneixement que té el nen al seu context. Segons ell, s'ha d'entendre l'educació com a pràctica i experiència, la qual cosa està una mica lluny de la filosofia d’ensenyament – aprenentatge que hi ha a la majoria de les escoles actualment. Si l'ordinador proporcionés experiències ajudaria als alumnes ha aprendre, però el sistema educatiu no ho permet, per què llavors l'escola no controla el que aprenen els alumnes.
Desprès de veure el vídeo, et replanteges una mica la feina que s'està fent a les escoles. En la majoria d'ocasions no deixem que siguin els alumnes els que aprenguin moguts pels seus interessos, sinó que els imposem allò que han d'aprendre, i amb això el que estem aconseguint és que aprovin un examen però amb el temps no se'n recordin de res. La feina del mestre hauria de consistir, com diu el Roger, en tutoritzar els alumnes mentre practiquen i milloren; però això avui en dia sembla gairebé impossible; tot i que, cal dir, que en algunes escoles i sobretot a infantil, es van fent passets de formiga, el mestre fa de guia i cada alumne aprèn segons els seus interessos.

D’altra banda, pel que fa a la meva participació en el debat, crec que ha estat adequada i he intentat en tot moment tenir en compte les directrius marcades. Totes les intervencions fetes han estat basades en alguna aportació feta per algun company o companya, per tant,  he seguit sempre alguna de les premisses marcades. He intentat fer un bona argumentació de l’aportació tenint en compte els tres eixos principals: text argumentatiu, arguments en contra i/o a favor i conclusió.
A més, he dut a terme un treball implícit d’aprofundiment i coneixement dels continguts, tenint en compte el material de paper, l’article proposat, la resta de materials complementaris, i alguna que altra informació trobada a la xarxa. També, he participat en dues de les carpetes proposades i més concretament en els fils del leon dormido, el d’aprendre fent i el de les competències digitals.
Pel que fa a les aportacions dels meus companys/ es he de dir que en la major part dels casos han estat força enriquidores, ja que es notava que s'ho havien treballat i que intentaven defensar el seu punt de vista el millor possible, tot i tenint en compte que segurament en alguns casos no estaven defensant allò que realment creien. Però de totes les intervencions, destacaria la de Cristina Cecilio, que tot i no haver participat en el fil que ha intervingut ella, m’ha agradat molt la seva intervenció. Parteix d’una premissa extreta d’un llibre del Francesco Tonnucci, el qual té una idea molt real del món escolar i això fa que la seva aportació toqui molt de peus a terra .Des de la seva postura sociodeterminista deixa clar que el mestre és molt més que un mestre i que les noves tecnologies són un complement més per ajudar a aconseguir una escola saludable.
Per acabar, m’agradaria dir que he estat molt còmoda en la meva postura sociodeterminista. Si és cert, que en alguns casos no hagués optat per la vessant més radical, hi hagués escollit un punt de vista més intermig, però en general, ha estat més agradable posicionar-me en aquest bàndol que en el tecnodeterminista.  El meu plantejament de vida i de l’acció educativa està més encaminat cap a aquesta postura tot i que sóc conscient de que tot depèn del context en el qual un es troba immers.

jueves, 27 de septiembre de 2012

CONCLUSIONS



Les primeres impressions que he rebut a l’hora de realitzar aquesta activitat d’avaluació inicial és que aquesta assignatura sembla interessant per la reflexió que se’ns fa fer entorn a la contextualització i impacte de les TIC en la nostra societat i els seus possibles usos, avantatges i desavantatges tot centrant-nos especialment en l’àmbit educatiu. Tot i això, cal dir que no serà una assignatura fàcil, ja que cal tenir un bon domini de les TIC i això encara costa.

miércoles, 26 de septiembre de 2012