SÍNTESI DEL DEBAT

Abans de començar el debat ja  tens una lleugera idea de que no serà fàcil. Defensar una idea que pot ser no comparteixes o que creus que els dos bàndols poden tenir meitat de  raó, doncs resulta una mica complexe.

Cal dir que, des del meu punt de vista sociodeterminista, m’he sentit molt còmoda tant en l’aportació feta al  fil del leon dormido com al fil de l’aprendre fent.. M’he sentit molt a gust defensant unes idees, les quals m’han fet canviar una mica la meva visió del món educatiu. Estem vivint uns temps de canvis molt ràpids, on costa estar sempre al dia, però creus que hi has d’estar i t’hi esforces al màxim perquè la societat en la qual vivim t’ho exigeix constantment. Però quan acabes de visualitzar el vídeo de les CEPAS, reflexiones sobre si en el fons són necessaris o no tots aquests avenços, aquestes presses per saber fer anar més maquinetes i aquesta pressió en la qual et trobes immers sense adonar-te. Personalment, m’ha encantat aquesta filosofia d’educar.....i a demès es pot lligar molt bé amb una altra idea que també m’ha sorprès, la de Roger Schank. Potser no pel concepte en sí mateix, ja que ja el coneixia, sinó per com ho explica i per la contundència que posa en allò que diu, s'ho creu i és nota. És un clar defensor de “l'aprendre fent”, no cal utilitzar les millors tècniques per aprendre, però si que cal integrar el coneixement que té el nen al seu context. Segons ell, s'ha d'entendre l'educació com a pràctica i experiència, la qual cosa està una mica lluny de la filosofia d’ensenyament – aprenentatge que hi ha a la majoria de les escoles actualment. Si l'ordinador proporcionés experiències ajudaria als alumnes ha aprendre, però el sistema educatiu no ho permet, per què llavors l'escola no controla el que aprenen els alumnes.

Desprès de veure el vídeo, et replanteges una mica la feina que s'està fent a les escoles. En la majoria d'ocasions no deixem que siguin els alumnes els que aprenguin moguts pels seus interessos, sinó que els imposem allò que han d'aprendre, i amb això el que estem aconseguint és que aprovin un examen però amb el temps no se'n recordin de res. La feina del mestre hauria de consistir, com diu el Roger, en tutoritzar els alumnes mentre practiquen i milloren; però això avui en dia sembla gairebé impossible; tot i que, cal dir, que en algunes escoles i sobretot a infantil, es van fent passets de formiga, el mestre fa de guia i cada alumne aprèn segons els seus interessos.

D’altra banda, pel que fa a la meva participació en el debat, crec que ha estat adequada i he intentat en tot moment tenir en compte les directrius marcades. Totes les intervencions fetes han estat basades en alguna aportació feta per algun company o companya, per tant,  he seguit sempre alguna de les premisses marcades. He intentat fer un bona argumentació de l’aportació tenint en compte els tres eixos principals: text argumentatiu, arguments en contra i/o a favor i conclusió.

A més, he dut a terme un treball implícit d’aprofundiment i coneixement dels continguts, tenint en compte el material de paper, l’article proposat, la resta de materials complementaris, i alguna que altra informació trobada a la xarxa. També, he participat en dues de les carpetes proposades i més concretament en els fils del leon dormido, el d’aprendre fent i el de les competències digitals.

Pel que fa a les aportacions dels meus companys/ es he de dir que en la major part dels casos han estat força enriquidores, ja que es notava que s'ho havien treballat i que intentaven defensar el seu punt de vista el millor possible, tot i tenint en compte que segurament en alguns casos no estaven defensant allò que realment creien. Però de totes les intervencions, destacaria la de Cristina Cecilio, que tot i no haver participat en el fil que ha intervingut ella, m’ha agradat molt la seva intervenció. Parteix d’una premissa extreta d’un llibre del Francesco Tonnucci, el qual té una idea molt real del món escolar i això fa que la seva aportació toqui molt de peus a terra .Des de la seva postura sociodeterminista deixa clar que el mestre és molt més que un mestre i que les noves tecnologies són un complement més per ajudar a aconseguir una escola saludable.

Per acabar, m’agradaria dir que he estat molt còmoda en la meva postura sociodeterminista. Si és cert, que en alguns casos no hagués optat per la vessant més radical, hi hagués escollit un punt de vista més intermig, però en general, ha estat més agradable posicionar-me en aquest bàndol que en el tecnodeterminista.  El meu plantejament de vida i de l’acció educativa està més encaminat cap a aquesta postura tot i que sóc conscient de que tot depèn del context en el qual un es troba immers.